Escolteu!!
Escolteu-lo!!
Quin silenci, el
silenci.
Que en aquesta abadia
de pedres mil·lenàries
esculpides en el
temps,
ha sabut trobar cabuda
fins endinsar-se en
la meva oïda.
Escolteu!! Escolteu-lo!!
Quin silenci, el
silenci.
I com de fort i
profund
m’ ha arribat el seu
so.
Que, fins i tot, una
espelma
amb la seva flama
esmolada,
ha estat incapaç de
tallar-lo.
Escolteu!! Escolteu-lo!!
Quin silenci, el
silenci.
Mentre un raig de
llum
il·lumina la Santa Verge
que en la seva
solitud
d’aparença tranquil·la,
quan ens apropen
sembla, en la
intimitat,
que, inclús, ens
parla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada