Plou, plou ben fort
Plou tan fort
que fins el colors s`amaguen
del la mateixa por.
Plou i no es veu ningú
ningú que trepitgi els carrers
refugiats als darreres
i som incapaços de posar peu.
Mentre l`aigua que tot el domina
Envaeix el poble, cel i terra
Corrent a porta oberta
Omplint-lo de bassals.
I jo, pobre de mi,
sóc a qui al mig.
Inclinat amb el paraigües
en aquesta avinguda.
On m`atrapat
Aquesta odiosa pluja
que m`ha mullat
de dalt a baix
Omplint-me d`aquest preuat
líquid de la natura.
Des de més enllà dels meus peus
Fins més enllà del meu cap
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada