LA PRIMAVERA

Vaig obrir la finestra de bon mati

i quina sorpresa va ser la meva.

Una explosió de matisos de llum,

va obrir els meus ulls.

Eren com si fóssim crispetes de colors.

Que anaven omplint l`habitació.

Donant-li un sentit nou,

aquell espai oprimit.

Vaig sortir al balcó

i amb una gran claror.

Vaig veure verds i marrons

blaus i grocs.

Que hi eren en gran equilibri.

Vaig preguntar-li

A la meva flor de la sort.

¿Que havia passat?

I ella en va replicar.

“Que la primavera havia arribat”