Des d`aquest balcó
del meu cor.
Veig una terra ferma.
Protegida per un mar de ceps
que voltellant d`un costat a un altre.
Portant aromes de frescor
que salpicant el meu cos.
El tenyeixen,
omplint-lo d`olors.
Olors arrenglerats
que formant fil.leres senceres.
Donen una vida.
Pura essència,
de ser-hi en aquesta vall
Des de aquest balcó
del meu cor.
Veig collidors,
plens de suor.
Callats, silenciosos.
Patint amb alegria,
la verema
del final d`estiu.
Portadors amb el seu esforç
Recullen el fruit de l`esperança.
D`un any de somni.
de la sàvia terra.
Des d`aquest balcó
del meu cor.
Hi vist bords empeltats,
formant una nova vida.
Units amb una corda.
Un amor forçat
per la natura del home.
Esgrinyolar les fulles.
Per tenir empeny,
força i energia.
I també omplir-los
de coure,
per no caure
en una malaltia.
Herbar la terra
per donar-li aire.
I així omplir
les seves brànquies
Des de aquest balcó
del meu cor.
Hi vist una terra ferma
amagada sota terra.
Brotar arrels
amb tota
la seva inquietud
Revivir en cellers
i en la seva foscor.
El naixement d`un
nou dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada