M`agradaria ser com l`aigua
Que se`m pasa per tota arreu.
Que es desplaça fent soroll.
Dùctil, elastica, flexible.
Que perfila el terreny que trapitxa
amb una por amagada.
Per correr pel camì per on pasa
deixant senyal de la seva vida.
Donant gràcies a tothom
de lo que se`n porta.
M`agradaria ser nùvol.
Per mirar des de les altures.
Un paisatge amagat d`altres vistes.
Que des del pany de la meva porta
em quedant amagats.
Per ser de cotó.
Suau, dolçe, calent.
I aixì poder escalfar el meu llit.
En les fredes nits d`hiver.
M`agradaria ser vent.
Per viure en llibertat
i d`aquesta manera
poder doblegar-me sense sentit.
Per poder ser flexible, agìl, impetuos.
Anima de la natura i demostrar-me
a mi mateix que sóc jo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada