Des
de ben petit
sempre
havia format
part
d'aquella platja.
On
les onades eren plenes
de cridòries i juguesques
que
uns dies eren Barba Roja
i
uns altres Capitan Trueno.
Però
un dia, fa molts anys
en
el record de la meva
primerenca
infantessa
mentre
les nostres mirades
gronxaven
aquella verge sorra.
Uns
homes bronzejats
per
les gotes del seu suor
van
començar a remoure
els
nostre petits somnis.
I
com un esclat, la platja
es
va convertir en un mosaic
de
gris ciment.
Que
sense adonar-se'n
es
va anar arraconant
i
poc a poc,
ens
va anar engolint
en el seu dens
i
nou divers paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada