En
tinc una caixa
virolada
de records
que
aplego dins un calaix
entre
teixits d'enyorança,
d'angorina
i llana.
Quan
esbatano l'interior
i
furgo en el seu fons
laminades
pessigolles
recorren
el meu cos.
D'avideses
reminiscències
que
presents en la memòria
s'esgarrapen
mirant enrere
la
cúpula del temps.
Per
curullar-se per dins
en
animes desentumides
d'amples
somriures
i
encerclades abraçades
envoltades
d'escalfor.
On
les més llunyanes
s'arribaren
a convertir
en
llamineres llàgrimes
d'isolades
nostàlgies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada