Ets
el xiulet del silenci
que
amaga la nit
encerclant
el cel d'estels
de
versos d'enyorança.
Ets
el somni de la llum
del
trencadís dia
que
de matinada
s'escola
entre els llençols.
Ets
la pluja parlant sola
que
s'esberla dins meu.
Sentint
els joves borrons
plens
de gotes de rosada.
Ets
l'aroma de la flor
que
trenca badallant
el
batec del seu cor
entre
les arrels
d'amarga
sàvia.
Ets
darrera del finestró
omplint
un miracle
de
fines textures
que
converteixen el meu balco
en
un ensumat verger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada