Com
uns espectadors
de
mirades etèries
sobre
les allargades columnes
penjaven
les carbasses.
Amb
la seva mirada escorredissa
observaven
com les flames dormien
sobre
les somortes brases.
I
com una olor s'estenia
per
l'estreta estança
que
com un extens borin
s'aplegava
a la roba
mentre
l'escombra pentinava
les
últimes cendres,
La
taula era parada
i
plena d'antigues converses,
d'ampolles
de vi ranci
i
de joves rialles
que
pujaven l'escala.
Amb la seva cridòria
un
udol hi era al mig
d'aquell
passadís de juguesques
que
entre gemecs de silenci
feien les portes grinyolar.
A
prop sobre la llar de foc
encara
es podia ensumar
la
tremolor del fred
i
un tast ben feble
de
calentes castanyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada