M'havien
dit
que
feia temps
que
un home
del
meu poble
havia
fet
acurades
dreceres.
Que caminava
parlant
parlant
amb
les pedres,
ordenant-les,
polint-les
polint-les
per col·locar-les
en
lloc etern.
Que
les terres
s'havien
obert
als
seu peus
i
els densos núvols
li suraven
pensaments.
M'havien
dit
que
les plantes
resseguien
el traç
de
la vereda.
Dibuixant
entre
els vorals
pinzellades
d'aquell
paisatge
que
havia fet ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada