Assaboreixo
les imatges
entre
aquelles crispetes màgiques
que
em convidant al silenci,
i
l'anonimat de les paraules.
Una
noia em mira
i
jo, ajupit entre aquelles butaques
ensumo
la angorina
el
fum d'una pipa de nacra
i
les converses sense contingut.
Li
demano silenci
i
segueixo escoltant
el
vol de les papallones
que voletegen en estreta
harmonia
sobre
aquella mar blanca
que
li diuen pantalla.
La
nostre mirada ens acarona
i
sobre aquell tros de tela
que
ens embolcalla
passem la nit
al
recer de la Lluna.
Ara
l'home del piano
toca
la nostre música
i
li posa veu a la pelicula muda
i aixi, entre grisos i negres
comença
i acaba la historia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada