Camí
d'inesborrable terra
esquerdada
per la força
de
la ma del home.
On
la vella i sabia vinya
compartia,
un cert paratge.
I
s'ensumava un intens flaire
que
posava al descobert,
la
dolçor, dels aromàtics préssecs
i
la verdor oliosa de les joves
i
entumides vinyes.
Camí
fressat que vaig trobar, drecera,
atapeïda
d'encuriosides pedres
de
formes arrodonides i coniformes
que
em barraven el pas.
Escampades
com un trencaclosques
rebien
l'escalfor somorta del Sol
mentre
jo, les anava recollint.
I
encimbellades en aquell turo
d'anònimes
e insignificants dimensions
com
greny les anava col·locant.
Amb
el pas del temps
quan
les agulles del rellotge
s'estrenyien
dins la memòria.
Aquell
senzill i modest casull
que
anava agafant forma,
ple
de branquetes pel fred hivern
i
d'un sostre de verda molsa
es
va convertir en el meu cau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada