La brisada era freda
i al darrera dels
vidres emboirats
les gotes i els
núvols penjaven
L’aire ens arribava
irònic
bressolant els
nostres cossos
i filant els prims
cabells.
Les imatges tremolaven,
circumdaven divergents
conduint entre camins confusos
Les imatges tremolaven,
circumdaven divergents
conduint entre camins confusos
A l’horitzó una llum
vermella,
potser trencava l'alba
potser ens assenyalava
casa nostra.
PASIÓ
ResponEliminaEs miren s'acosten/ i es fan una besada/tant llarga i ardent/ què mai no s'acava/
Després es separen/ i es tornen a mirar/ ardents de deisig/ es tornen a besar/ Ell li puja al demunt/ i ella ho acepta/ després satisfets/ acaven la festa/ Els dos colomets/ marxan aixecant la testa.