Encara som lliscant
les gotes d’aigua
per l'esprimatxada
paret
I una densa humitat
esborra la fonda imatge
del nostre espillet
del nostre espillet
Miro darrera la porta
i no et veig. Sospiro
Miro darrera de
l’armari
i tampoc et veig .
T’imagino
No et veig en cap lloc.
i aleshores en
aquests moments
es quan puc sentir un
flaire.
El dels aromes de la
teva anima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada