S`escola l’aire
per un pam de terra
entre les fulles.
Quan un prim brunzit
córrer per les
branques
que es mouen neguitoses.
Noto tant febles els
peus
en aquestes alçades
en aquestes alçades
que arriben a encongir-se
ben endins del mitjó.
La jove hostessa
em mira i em serveix
un suculent dinar.
La fam, a vegades,
es una amistat
inesgotable
que m’omple la gola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada