Pobre ocellet de colors
que al terra has caigut
i al mig té trobat del pas
sense sentit desapercebut.
Aquesta matinada
m`has donat l`hora
quan obries el teu portal
com sempre puntual.
¿On anaves amic meu?
Que en el pic portaves una branca
¿Anaves a reparar el teu niu?
ó ¿escalfar la teva llar?
Mai ho sabrem
i ni tindrem la resposta
del que va passar
quan t`enlairaves.
Doncs aquest va ser l`últim vol
Mentre el pèndol quedava orfe
i tu abandonaves la vida
per convertir-te en mortal.
Qui ens portarà l`alegria
En la seva cantarella
Que ara ni el tic-tac
del rellotge s`arriba escoltar
Tot a quedat buit
i el silenci s`ha fet.
Un espai en aquesta soledat
i en aquest instant
Em sorgeix una pregunta
¿Qui tornarà a cantar?
Sinó no hi ets tu
amic meu, el meu ocellet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada