Vam
testar l'amor
dels
primers mots
d'aquella
llarga infantessa.
On
la il·lusió despertava
les
fràgils paraules
que
cridaven un fil anhel.
Tu,
t'endinsaves amb mi
desbrossant sobre la terra
aquelles
crisàlides nits.
Que
els estels ens cobrien
i
amb el seu esguard dibuixaven
un
espai que surava foscor.
S'ens
entrecreuava l'ale
amb
la densa boira
d'escorça
ja gelada.
En
aquell temps diàfan
que
un senzill passeig
feia
espinguets de poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada