En
les primeres albors
de
la esguitada tarda
al
darrera d'un tel
de
grisa blancor
s'amagava
la Lluna.
Devesa
del firmament
que
ens mostra
els
seu entremaliat cos
a
la furgó dels estels.
Pleniluni
de tardor
que
ens apropa
la
seva mirada
un
tan aliena.
Amb
un isolat somriure
un
tan pidolaire
que
es deixa lliscar
per
la cúpula del cel.
I
que manyegat
dins
els llençols
dels
meus somnis
em
deixo acaronar
per
la tendre escalfor
del
seus petons de llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada